fragilitat

Explicar les coses des de la fragilitat, un repte important. Us convido a llegir aquesta entrevista feta a l'artista Antoni LLena per Vilaweb en motiu de la publicació del seu llibre Per l'ull de l'art, un recull d'articles apareguts en diversos mitjans de comunicació.

El cercle perfecte

Estic llegint "La poetica del espacio" del Gaston Bachelard i l'últim capítol s'anomena la fenomenologia de lo rodó. Es tracta d'un breu assaig que he trobat força curiós on posa un èmfasi especial en un petit poema de Rilke sobre un arbre, un noguer. Lo rodó, per l'autor, té un valor cosmològic.

Per a mi el cercle és la forma adient per a representar la felicitat, i si aquest cercle té un punt en el seu centre aleshores parlaria de perfecció. Aquest símbol, un cercle amb un punt suggereix el moviment sobre un mateix. I això m'ha dut a recordar un dels meus jocs predilectes de quan era petita. M'estirava damunt l'herba del jardí i mirava el cel. Tot anava bé si hi havien núvols i desfilaven a una bona velocitat empesos pel vent. Aleshores fixava la vista en la cadena de muntanyes de tal manera que aquestes comencessin a moure´s, i en conseqüència els núvols s'aturaven en sec. En aquell precís moment em sentia com clavada a terra i la terra girava i girava i jo amb ella....

Que millor per il.lustrar aquestes sensacions que un fragment d'una gran bellesa del músic turc Mercan Dede:

per a un dilluns ensopit

le dormeur du val

La fotografia del post anterior és un videoframe extret de la pel.lícula Andreï Rubliov de Tarkovsky, obra per la qual sento una gran admiració. Mirant aquest rostre m'ha vingut al cap el poema de Rimbaud le dormeur du val.Només hi trobo a faltar el somriure, el cruel somriure que palesa el triomf de la mort sobre la vida.

No em puc estar de retrancscriure'l. Per qui prefereixi la versió en català a la web existeix un blog de traduccions de Rimbaud .

Le dormeur du val

C'est un trou de verdure où chante une rivière,
Accrochant follement aux herbes des haillons
D'argent; où le soleil, de la montagne fière,
Luit: c'est un petit val qui mousse de rayons.

Un soldat jeune, bouche ouverte, tête nue,
Et la nuque baignant dans le frais cresson bleu,
Dort; il est étendu dans l'herbe, sous la nue,
Pâle dans son lit vert où la lumière pleut.

Les pieds dans les glaïeuls, il dort. Souriant comme
Sourirait un enfant malade, il fait un somme:
Nature, berce-le chaudement: il a froid.

Les parfums ne font pas frissonner sa narine;
Il dort dans le soleil, la main sur la poitrine,
Tranquille. Il a deux trous rouges au côté droit.

Som onironautes

Tots som onironautes, viatgem a través dels nostres somnis. I al crear només fem que perllongar aquesta capacitat que tenim per naturalesa . L'art neix en un territori on la realitat i la ficció és fonen i es confonen, per aquesta raó el fet de crear ens fa sentir tan lliures...

The Sheltering Sky

aigües tèrboles

Aquests darreres setmanes han resonat els mateixos ecos de sempre, les mateixes polèmiques sobre l'art contemporani.De fet, sembla com si la gent ja s'ho esperés, i per no decebre, els mitjans de comunicació ens han oferit articles i entrevistes diverses.Aigües tèrboles.
La reflexió que feia Jean Clair, a la Vanguardia, fa unes quantes setmanes la podem trobar ara reproduïda en alguns blogs. Segons ell l'art d'avui és banal perque la nostra vida també ho és.Sincerament,crec que el problema resideix fonamentalment en la relació de l'art amb el poder, un tema aquest de tots els temps però que va variant degut a la mutabilitat del sistema.
Aquesta banalitat no la trobem només en l'art.I és que som a l'època del packaging, del merchandising....Les etiquetes i els envoltoris ho són tot, o gairebé tot.Benvinguts al gran mercat global del no-res!
Per llegir l'entrevista del Jean Clair cliqueu aquí

el desglaç

El cert és que tot és cíclic. Un dels meus germans afirma que sempre vesteix igual així cada dotze anys va a la moda, i té raó. I ara que torno a escriure en aquest blog jo que pensava que no hi tornaria, em pregunto si enlloc de ser ascendent Sagitari a lo millor sóc ascendent Ós Bru...i estic sortint d'una hibernació gens premeditada.
Per tot plegat, per celebrar el desglaç, us convido a fluir, fluir, fluir......

Guinnevere